...............
RUTA GRABADA CON GARMIN ETREX 30X Y VERIFICADA CON BASECAMP :
DISTANCIA TOTAL .................. 16'9 kms.
TIEMPOS REALES:
TIEMPO TRANSCURRIDO ......... 07:29:45
TIEMPO EN MOVIMIENTO ........ 05:51:57
TIEMPO DETENIDO ................. 01:37:48
ALTURA MINIMA ...................... 363 mts.
ALTURA MAXIMA .................... 1046 mts.
VELOCIDAD MEDIA ................. 2'25km/h.
PROMEDIO MOVIMIENTO ......... 2'88km/h.
ASCENSO ............................... 893 mts.
TRACK REALIZADO EL DIA ... 28.01.2020
...........
Queda bien especificado en la descripción inicial que el tiempo para realizar esta ruta es muy subjetivo, que varia en función de muchos factores, pero en resumidas cuentas lo que cada uno quiera, pueda y valore los mismos, dejando al margen dichos aspectos dejo una breve reseña del itinerario.
Coordenadas en estacionamiento a la entrada de la localidad de Oix. Carretera GI-5221.
GD (grados decimales)* ................... 42.271179, 2.528485
Coordenadas en estacionamiento a la entrada de la localidad de Oix. Carretera GI-5221.
GD (grados decimales)* ................... 42.271179, 2.528485
El Puig de Bestracà és una muntanya de 1.056 metres, tot i que geogràficament és part de l'Alta Garrotxa, és fàcilment accessible a partir de la carretera que uneix Beget i Oix. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 297082001). Aquest cim esta inclòs al Repte dels 100 cims.
Desde las coordenadas de estacionamiento/inicio, recorreremos el interior de Oix siguiendo las marcas amarillas locales (Itinerari de Bestracà i Sant Miquel d'Hortmoier ), llevándonos por sendero definido hasta prácticamente, algún tramo de pista, al Coll de Bestracà (w.09), pasando por la Masía del Pairer (w.08 - gran casa pairal), desde allí en ascenso ya, mas pronunciado, llegamos a la Ermita de Sant Andreu (w.12) por pista o sendero y ahora por un bosque de encinas por senda bien definida nos llevará hasta la cresta de acceso al Puig de Bestracà (w.14), pues enseguida nos lleva a su cara sur siguiendo unas marcas de color asalmonado que nos dejará en la misma cumbre,
1º-Diferents cims vistes des del Puig de Bestrecà ........ 2º-Ermita de Sant Andreu de Bestrecà.
observando los restos del Castillo y la Ermita de Sant Julià en el *Cim del Puig de Bestracà (1056 mts.-100 Cims FEEC)*, fotos de rigor y su tiempo para regozijarse, tras lo cual iniciamos el descenso por tramos rocosos bien definidos que poco a poco se van diluyendo, entre encinas también, hasta La Portella (w.16), aquí giramos a la derecha unos 270º para dirigirnos a Les Feixanes (w.19) , pasando por la Campassa (w.17), todo ello por sendero definido pero no marcado. En el citado Mas de Les Feixanes enlazamos con el GR-11 y SL-C que nos llevará por pista forestal algo sucia (arboles caídos) por la fuente del Clot de Feixanes, ahora si bien señalizado, hasta el desvío para ver el bosque mágico previo a la riera de Beget (paso previo a la Ermita de Sant Miquel d'Hortmoier) que como era obvio no pudimos pasar debido a las crecidas provocadas por la tempestad/tormenta "Gloria" hace una semana, pero valió mucho la pena por ambas excepcionalidades (el bosque y el caudal/bravura de la riera), retrocedemos hasta el w.23 para volver al GR y continuar por el mismo, observando que la crecida de la riera en algún momento había sobrepasado la citada pista y que el acceso a "El Ripoll" tampoco era viable por la misma circunstancia, siguiendo encontraremos el otro desvío a la Ermita de Sant Miquel, zona de picnic d'Hortmoier y llegando a la zona conocida como "La Plantada"(w.28), intersección de diferentes sendas (GR-11, PRC 186 y SL-C), el GR continua hacia La Talaixa y lo aprovechamos para observar y pasar la Palanca del Samsó y una vez fotografiada retroceder y seguir por el PR y SL en dirección al Pont Trencat, donde una vez pasado encontramos un poste indicativo (w.32) que nos guiará por la "Ruta Grau d'Escales" hasta Oix en 1'10 horas según el mismo. La citada ruta esta señalizada con marcas amarillas (SL-C) que deberemos seguir fácilmente hasta el "Pla d'en Pei" (w.34) y que posteriormente nos dejará observar en la distancia el Castell d'Oix (w.37) y nos enlaza con el GR-1 en el "Pont Medieval d'Oix" (w.38), dejandonos en la zona deportiva y de recreo infantil previa al lugar donde tenemos estacionado el vehículo, habiendo disfrutado intensamente de un track limitado por los fenómenos atmosféricos acaecidos hace unos días pero habiendo permitido observar una zona recóndita y poco transitada bajo dichos efectos.
Para otra vez queda pendiente la Ermita de San Miquel d'Hortmoier, Grau d'Escales, Pas dels Lliberals, la Ermita de la Mare de Dèu d'Escales y la "Cova Tuta d'Escales" con sus 36 mts. de recorrido, pero la riera no estaba para aventuras y había que cruzarla aparte de por la Palanca del Samsó (viable el puente) por otros pasos.
Track de 10 si se realiza completo.
Dues estacions de l'any amb dues maneres de trobar-se la riera de Beget, al seu pas des del Puig de Bestracà cap a l'Ermita de Sant Miquel d'Hortmoier, la qual cosa et impossibilita creuar-la. L'altre pas pel Mas del Ripoll, procedent d'Oix, tres quarts. L'únic pas possible era per la Palanca del Samsó.
El GR-11[etapa 38] nos acompañará entre los w.19 (Les Feixanes) y el w.29 (Palanca del Samsó), exceptuando el desvío hacia la Riera Beget/ Ermita de Sant Miquel.
El GR-1, lo enlazamos a la altura del Pont Medieval d'Oix, el cual pasa por dicha localidad, procedente de Besalú y con destino a Sant Pau de Segúries.
El PR-C 186 también nos acompaña un pequeño tramo y el SL-C *Ruta Grau d'Escales* en su tramo final.
Valoración física de moderada, por su longitud, ascenso en sus 4'800 kms. primeros de algo mas de 600 mts. de desnivel positivo y su cresteo y posterior descenso que técnicamente es fácil, pero ahí está. El resto es un liviano llaneo que se incrementa ligeramente en el inicio de la Ruta Grau d'Escales.
Recomendable el uso del GPS, siendo la cobertura móvil viable durante el 50% del track.
Cima perteneciente a la lista o reto de la ... 
.... [308 cimas registradas en enero 2020].
.... [308 cimas registradas en enero 2020].IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta recorrida en senderismo, siendo el resultado de este track: IBP 84 HKG (forma ecuánime de valorar su dificultad).
*El senderismo y el trekking constituyen una simbiosis entre deporte, cultura y medio ambiente*.
Salud, montaña y buen camino !!!
......................
 |
| Track (ROJO) sobre Mapa. |
Imágenes:
 |
| Estacionamiento/inicio en Oix (w.01) |
Oix és un nucli de població del municipi garrotxí de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d'Oix, a 413 m d'altitud. Havia estat independent fins a l'any 1972, que va ser annexat al municipi de Montagut. L'any 2009 tenia 102 habitants, amb un alt percentatge de població disseminada. Els seus habitants s'anomenen oixencs i oixenques. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 10 d'agost, Sant Llorenç patró d'Oix. També es fa l' aplec a la ermita de Sant Miquel d'Hortmoier (15 d'agost), ermita de Sant Andreu de Bestracà (30 de novembre) i ermita de Santa Bàrbara de Pruneres (primer dissabte de desembre). Vista de la vall d'Oix. L'edifici més gran és el Castell d'Oix Alguns edificis d'interès del poble són l'església parroquial de Sant Llorenç, citada ja el 937 però molt modificada des d'aleshores; el castell d'Oix, construït el segle xv per la família Barutell, senyors de la baronia de Bestracà; i, finalment, el pont romà. L'antic municipi d'Oix, que s'estenia per les altes valls de la riera de Llierca comprenia els llocs i antigues parròquies de Sant Miquel de Pera, Sant Miquel d'Hortmoier, Mitjà, Monars (citat el 1064, el temple té un absis preromànic), Santa Bàrbara de Pruneres (amb un santuari ja esmentat el 1328), Talaixà (del 872, sufragània de la parròquia d'Oix el 1614), Riu, els santuaris de les Agulles i d'Escales i l'antic monestir de Sant Aniol d'Aguja.
 |
| Poste indicativo en Oix (w.02) |
 |
| Seguir marcas amarillas izqda.(w.03) |
 |
| Siguiendo marcas amarillas e hitos (w.04) |
 |
| Oix si miramos hacia atrás |
 |
| Seguimos con las marcas amarillas (w.06) |
 |
| Cruzamos GI-5221 km. 13 (w.07) |
 |
| Mas El Pairer (w.08) |
La masia del Pairer és un edifici de Camprodon (Ripollès) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La masia és una gran casa pairal ubicada a la falda de la muntanya de Bestracà. És de planta rectangular i ampli teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes laterals. L'actual fàbrica correspon a les obres portades a terme durant el segle XVIII i part de la centúria següent. Disposa de baixos per a guardar el bestiar amb sis grans arcades de mig punt, planta noble amb escala exterior de pedra i els interiors estructurats a partir del menjador o sala de convits i golfes. Davant l'era de batre al costat de llevant del casal, hi ha una cabana bastida amb carreus poc treballats, llevat dels cantoners. Tal com consta a la llinda, la va manar fer Martí Pujulà l'any 1775. Disposa de baixos, amb una àmplia arcada de mig punt, i pis superior amb accés interior. El teulat és a dues aigües i les teules estan col·locades a salt de garsa.
 |
| Coll de Bestracà/Poste indicativo (w.09) |
 |
| Poste indicativo 5 min a Ermita (w.10) |
 |
| Ermita de Sant Andreu de Bestracà (w.12) |
Església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget. És una construcció del segle XII, tot i que es tenen documentacions molt més antigues. És un temple d'una sola nau de volta apuntada, amb una cornisa a l'interior que corre pels murs. L'absis semicircular és a llevant i presenta finestra central, cornisa i fris sostingut per mènsules. Aquestes, com les que sostenen el fris de la paret de migdia, estan acuradament esculpides, representant testes humanes, nombrosos animals mitològics, elements geomètrics i semiesferes. A l'interior es conserven tres mènsules de pedra sense ornamentació que servien per aguantar un antic cor. La porta d'ingrés,és d'arc de mig punt amb llinda i un timpà on hi ha una creu en relleu. Els batents conserven molts dels antics ferros forjats i el forrellat, d'època posterior a la romànica, representa el cap d'un drac. Història: Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. Pel 983, Sal·la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil·la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis sancti andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins a l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera. Al museu diocesà de Girona es conserven les lipsanoteques que van trobar-se a l'altar major del temple quan es portà a terme la restauració de l'any .
 |
| Un par de trepadas fáciles (w.13) |
 |
| Cima del Puig Bestrecà (w.14) |
 |
| El cartel lo dice todo "Restes del Castell i l'ermita de Sant Julià" (w.14) |
 |
| Marcas e hitos nos llevan en descenso (w.15) |
 |
| Coll de la Portella -derecha- (w.16) |
 |
| Sendero entre w.16 y 17 |
 |
| La Campassa -senda mas ancha- (w.17) |
 |
| Marca roja en roca -derecha- (w.18) |
 |
| Les Feixanes (w.19) |
 |
| Marcas GR y SL próximas al w.19 |
 |
| Marcas GR y SL (w.20) |
 |
| Mas en ruinas desde el Coll de Joell (w.21) |
 |
| Font del Coll del Joell (w.22) |
 |
| Izquierda hacia la Ermita de Sant Miquel d'Hormoier y riera de Beget (w.23) |
 |
| Riera Beget -el pasado temporal "Gloria" hace imposible su paso- (w.24) |
 |
| Riera Beget (w.24) el caudal y fuerza hace inviable su paso. |
 |
| Ermita de Sant Miquel d'Hortmoier desde el GR |
 |
| Poste indicativo/Intersección GR-11 y Torres del Rei / Sant Miquel d'Hortmoier (w.26) |
 |
| Zona picnic d'Hortmoier (w.27) |
 |
| La Plantada -poste indicativo- GR 11/PR-C 186 (w.28) |
 |
| La Palanca del Samsó (w.29) |
 |
| Zona de parking |
 |
| Pista forestal -izquierda- (w.30) |
 |
| Poste indicativo (w.31) |
 |
| "Pont trencat" |
 |
| Seguir Ruta Grau d'Escales (w.32) -marcas amarillas- |
 |
| Pla d'en Pei - Oix 30 min. (w.33) |
 |
| Castell d'Oix o Casal del Barutell (w.37) |
El castell d'Oix o casal del Barutell és un casal-castell situat a la vora del nucli urbà d'Oix, al municipi de Montagut i Oix. Va ser construït pels senyors de Bestracà en el segle XV per tal d'establir-hi la seva residència. Antigament havien residit al castell de Bestracà, que hi havia al cim que porta el mateix nom. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El castell, documentat el 1270, fou aixecat al segle XV pels senyors de Bestracà, els quals anteriorment ocupaven el castell situat al cim de la muntanya del mateix nom, dintre el terme de Beget. El trasllat a aquesta nova residència es deu al fet que els Barutell, senyors de Bestracà, van patir un atac durant l'assalt remença i la fortalesa fou saquejada i els senyors vexats pels pagesos revoltats el 1462. Al segle XVII, el marquès d'Almazan el volia enderrocar amb l'excusa que era un refugi de bandolers, però Catalunya protestà i féu derogar l'ordre. D'ençà que fou bastit, els Barutell l'adoptaren com a residència permanent fins que Bonaventura de Barutell-Bestracà i d'Asprer, en la segona meitat del segle XVIII es casà amb Teresa de Càncer, la qual amb anterioritat havia estat casada amb Ramon de Sans, senyor de la casa de Montrodon. A partir d'aquell moment, les propietats passaren a la família Sans. Al començament del segle XIX consta com a senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon, Bonaventura de Sans i Barutell, que el 1806 va contraure matrimoni amb Teresa de Gregorio, succeint-los llur fill Bonaventura de Sans i de Gregorio, que morí sense descendència. El títol de Bestracà anà a raure a mans dels Marquesos de Monistrol i als Escrivà de Romaní, fins que es va perdre.
 |
| Pont medieval d'Oix (w.38) |
El Pont medieval d'Oix és una obra del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Aquest pont servia per travessar les aigües de la riera de la Vall del Bac. El pont és d’origen medieval. Al pont hi ha un cartell que diu: “Pont medieval, que segons diu la llegenda, utilitzava el senyor de la La Quera de Talaixà, el baró, per fer ús del dret de cuixa a donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres.
 |
| Zona de recreo y deportiva (w.39) |
 |
| Grado de dificultad según IBP Index. |
