Willy Fogg: Puig de la Gavarra ~ Castell de Bac Grillera [100 Cims FEEC]-Ermita St.Cristof-Mare de Déu del Fau-Coll Dels Horts-[IBP51HKG]-[27.12.2019]

..............

RUTA GRABADA CON GARMIN ETREX 30X Y VERIFICADA CON BASECAMP :

DISTANCIA TOTAL ................... 8'8 kms.

TIEMPOS REALES:

TIEMPO TRANSCURRIDO ....... 04:01:25

TIEMPO EN MOVIMIENTO ...... 02:39:16

TIEMPO DETENIDO ............... 01:22:09

ALTURA MINIMA ..................... 700 mts.

ALTURA MAXIMA ................... 1054 mts.

VELOCIDAD MEDIA ................. 2'18km/h.

PROMEDIO MOVIMIENTO ......... 3'31km/h.

ASCENSO ............................... 479 mts.

TRACK REALIZADO EL DIA ... 27.12.2019

..............

Queda bien especificado en la descripción inicial que el tiempo para realizar esta ruta es muy subjetivo, que varía en función de muchos factores, pero en resumidas cuentas lo que cada uno quiera, pueda y valore los mismos, dejando al margen dichos aspectos dejo una breve reseña del itinerario.

Coordenadas pasado el km.22 de la GI-503, entre Tapis y Coustouges (Francia), conocido como Coll Dels Horts.

GD (grados decimales)* .... 42.367545, 2.679427

* Enlace del estacionamiento/inicio con Google Maps.

El Puig de la Gavarra, és una muntanya de 1.057 metres, situada entre els municipis d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys, tots dos a la comarca de l'Alt Empordà.

Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 302079001). Aquest cim està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

SINOPSIS Y NOTAS DE INTERÉS:

■ Track de agradable recorrido exceptuando el tramo desde el w.06 (Collet de la Fillola) al w.10 (Mirador) donde se concentra mas del 50% del desnivel positivo (+250) y el tramo con el paso equipado -cadena- (fácil pero con vértigo o inseguridad, mejor evitarlo por un paso/sendero lateral por la izquierda que enlaza con el posterior descenso), todo ello, previo al Castell del Bac Grillera, el resto es de pista forestal o sendero fresado y marcado en amarillo, preferentemente (algún tramo esporádicamente en rojo). Desde el w.19 hasta el final es por buena pista forestal transitable con vehículo.

Cada primer sábado de mes se concentran voluntarios, para la restauración de la Ermita de la Mare de Dèu del Fau. Durante su visita imprescindible tocar la campana :-)

■ Track antihorario.

■ Restaurante Can Mach en Tapis, con buena relación calidad-precio (reservar para asegurarse - tfno-972543311).

■ Catalogado de fácil a pesar de lo descrito anteriormente y aconsejable para los iniciados en senderismo, así como un primer contacto con un poquito de todo en plan "fácilón".

Vistas excelentes en sus 360º desde el Castell del Bac de Grillera (Macizo de les Salines, Canigó, Bassegoda, Roc del Comptador y en un día claro como hoy, el Golfo de Roses). Desde el Puig de la Gavarrra las vistas son parciales.

■ Existe una confusión entre las diferentes cartografías y la información local sobre la cima del Puig de la Gavarra y el Castell de Bac Grillera, figurando en el listado de la FECC como Puig de la Gavarra, la cima de 1057 metros y coincidente con la información facilitada desde Maçanet de Cabrenys, o sea que así está descrita. Según parece el origen del citado nombre sería vasco (gaparra) y vendría a decir "zarza".

■ Como dato curioso, resaltaré, que en los diferentes mapas figura el nombre de "La Fiola" como el Collet, el Mas o La Solana de Fiola, pero en los postes indicativos figura como "La Fillola".

■ En Senderismo/Montañismo, el GPS, App móvil y/o mapa/brújula, son recomendables, sino imprescindibles.

■ Los enlaces se visualizan vía web, no por la App.

■ El código QR de la parte inferior derecha de la imagen principal de la descripción del itinerario personaliza la fotografía, dando acceso a las 522 cimas del reto de los *100 Cims FEEC*, en un * Blog personal de senderismo / montañismo

👈

Cima perteneciente a la lista o reto de la

.... [308 cimas registradas en el 2019].

IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta recorrida en senderismo, siendo el resultado de este track: IBP 51 HKG (forma ecuánime de valorar su dificultad)

*El senderismo y el trekking constituyen una simbiosis entre deporte, cultura y medio ambiente*

Toda actividad relacionada con el presente track queda bajo la responsabilidad de la persona que la realice. La información facilitada es mera referencia unipersonal sobre la misma.

Salud, montaña y ultreia !!!

.................................

INFORMACION IMPORTADA DE WIKILOC:

Ruta circular desde Coll dels Horts pasando por:

- Mas dels Horts (1.0 km)

- La Fiola (2.0 km)

- Mirador De La Serra De Bac Grillera (2.9 km)

- Puig de la Gavarra (3.0 km)

- Bac de la Grillera (3.7 km)

- Ermita Mare de Deu del Fau (4.9 km)

- Collada del Fau (5.1 km)

- Teix del Fau (5.4 km)

- Font del Bac (5.8 km)

.............

* Enlace del Track con Wikiloc.

Track (ROJO) sobre el Mapa.

Imágenes:

Estacionamiento/inicio en GI-503 Km. 22/23 (w.01)

Coll dels Horts (w.01)

Ermita de Sant Cristòfol dels Horts (w.03)

Sant Cristòfol dels Horts és una esglèsia del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni de Catalunya.
Descripció:

L'església de Sant Cristòfol dels Horts és molt enrunada. Consta d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Presenta elements constructius d'èpoques diferents. La meitat occidental que sembla la més antiga és la més malmesa i ha patit diferents intervencions. La resta de la nau conserva la volta, mentre que l'absis té la coberta enrunada i també part dels murs. Els murs laterals estan reforçats per uns contraforts en talús. Les diferències en l'aparell constructiu posen de manifest els diferents períodes en què es van construir els murs. Al sector de ponent de la nau presenta un aparell de carreus petits de pedra calcària de travertí que correspon a una reconstrucció tardana. Del mur lateral de migdia se n'ha conservat poca alçada. El mur de tramuntana s'ha conservat bé i és cobert per una volta lleugerament apuntada. L'aparell és de petits carreus i lloses trencades de calcària i podria correspondre al segle xi. La resta de l'església, el tram de llevant de la nau i l'absis, fou construïda amb grans carreus ben escairats disposats en filades uniformes, a trencajunt. Aquesta factura de l'aparell és pròpia del romànic tardà, segles XII o XIII. L'absis s'obria a la nau per un simple plec apuntat i tenia una volta ametllada, que no s'ha conservat. Al mur de migdia hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble biaix. Al fons de l'absis n'hi havia dos que han desaparegut.

Història:

Sant Cristòfol dels Horts és l'església d'un poble de masies dispers, actualment abandonat, situat a l'extrem septentrional del municipi d'Albanyà. El lloc dels Horts és esmentat en el precepte reial, favorable a Santa Maria d'Arles, de l'any 878, en relació amb unes terres que havien de pertànyer a Sant Pere d'Albanyà. La parròquia no apareix esmentada fins a l'any 954. De la parròquia de Sant Cristòfol dels Horts depenien, en època postmedieval, les esglésies de Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el Santuari de Santa Maria del Fau.

Mas del Horts -ruinas- (w.04)

Seguimos sendero - marcas amarillas (w.05)

Collet de La Fiola (w.06)

Mas de La Fiola -ruinas- (w.07)

Poste indicativo -izquierda- (w.08)

Poste indicativo -derecha- (w.09)

Mirador (w.10)

Vértice geodésico del Puig de
la Gavarra [100 Cims FEEC] (w.11)

Cadena apoyo lateral-pasamanos (w.13)

Paso equipado-trepada (w.14)

Castell del Bac Grillera (w.15)

Paso entre rocas -marcas amarillas- (w.16)

Collada del Fau (w.17)

Ermita de la Mare de Dèu del Fau (w.18)

Santa Maria de la Fau, Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, és una esglèsia del municipi d'Albanyà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitextònic de Catalunya.
Descripció:

Situada a uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d'Albanyà, a la collada del Fau, a la serra del Bac de Grillera.
Ermita d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l'absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l'espai. L'arc triomfal, però, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d'aquesta, als laterals de l'absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l'interior. La del frontis és d'obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. Per damunt hi ha un òcul de pedra força reformat. El parament està coronat per una fina cornisa motllurada que també decora el campanar. La porta lateral és d'arc de mig punt adovellat. A l'extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d'espadanya, d'un sol arc. L'ermita va ser restaurada el 2015 i es va reconstruir l'arc del campanar.
La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, amb carreus a les cantonades. Els paraments conserven parts dels revestiments arrebossats. L'interior està arrebossat i emblanquinat.
Al costat de l'església hi ha l'antiga casa de l'ermità, pràcticament enderrocada.
Història:

L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. És coneguda també com l'ermita de "les Formigues" o de "les Alades". La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Té uns Goigs dedicats. L'ermita ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle xv. Segons Lluís Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d'abril de 1407, el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de fidels. Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de Mur, l'any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils. L'església edificada vers el segle xv, actualment és abandonada, però de moment s'aguanta en totes les seves parts.