Castell de Sant Miquel [100 Cims FEEC] - Minas del Nen Jesús -Creu Palomera-Can Micaló-Font del Ferro-[IBP52HKG]-[31.05.2021]

...............

RUTA GRABADA CON GARMIN ETREX 30X Y VERIFICADA CON BASECAMP :

DISTANCIA TOTAL ................. 10,9 kms.

TIEMPOS REALES:

TIEMPO TRANSCURRIDO ....... 03:55:46

TIEMPO EN MOVIMIENTO ...... 03:07:45

TIEMPO DETENIDO ............... 00:48:01

ALTURA MINIMA .................. 99 mts.

ALTURA MAXIMA ................. 391 mts.

VELOCIDAD MEDIA ................ 2'78 km/h.

PROMEDIO MOVIMIENTO ........ 3'49 km/h.

ASCENSO ........................... 479 mts.

TRACK REALIZADO EL DIA .... 31.05.2021

.................

Queda bien especificado en la descripción inicial que el tiempo para realizar esta ruta es muy subjetivo, que varia en función de muchos factores, pero en resumidas cuentas lo que cada uno quiera, pueda y valore los mismos, dejando al margen dichos aspectos dejo una breve reseña del itinerario.

Coordenadas de estacionamiento en el aparcamiento de la Font del Ferro (8 /10 vehículos), Camí de Sant Miquel (Girona) - PR-C 195.
Coordenadas (GD) ..... 41.992490, 2.843523.

* Enlace del estacionamiento/inicio con Google Maps.

 

El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Gironès). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. El cim de 385 m, està inclòs com un dels 100 cims de la FEEC. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sant_Miquel_(Giron%C3%A8s)].

NOTAS DE INTERÉS:

■ Cobertura móvil 100 %.
■ Dos fuentes verificadas con agua (Borni y Ferro) y otras dos pasando a tocar pero no visitadas (Martina y d'en Mistaire).
■ Sentido de la marcha dextrógiro (horario).
■ El PR-C 192 comunica el w.38 con el Castell de Sant Miquel (w.17).

■ En Senderismo/Montañismo, el GPS, App móvil y/o mapa/brújula, son recomendables, sino imprescindibles.
■ Los enlaces se visualizan vía web, no por la App.
■ El código QR de la parte inferior izquierda de la imagen principal de la descripción del itinerario personaliza la fotografía, dando acceso a las 522 cimas del reto de los *100 Cims FEEC*, en un * Blog personal de senderismo / montañismo  

■ Nota importante de interés: Imprescindible el uso de GPS o APP móvil, dado que la señalización es escasa a partir del Castell/Puig de Sant Miquel y hay innumerables intersecciones nada marcadas y a veces el sendero/pista no es el mas fresado.

SINOPSIS:

Desde el punto de estacionamiento/inicio [PR-C 195], seguiremos el Camí de Sant Miquel, por el cual veníamos desde el barrio viejo de Girona e iremos siguiendo las diferentes indicaciones en las correspondientes intersecciones señalizadas o estacas *Anilla Verda - Puig de Sant Miquel*, a veces abandonando la pista por senderos, en los que poco a poco nos pasará a tocar de diferentes masías -Can Lliure (w.07), Can Mistaire (w.10) y Can Micaló (w.13)- , hasta la zona de picnic del Castell (ruinas) de Sant Miquel, a nuestra izquierda quedará la Torre de Telegrafía Óptica y la Ermita en la montaña o Puig del mismo nombre, encontrándose el vértice geodésico en la parte superior de la citada torre donde podremos disfrutar en sus 360º de vistas sobre la Costa Brava, Pirineo, Les Guilleries, el Montseny y la Plana del Gironès, así como Las Gavarres, eso si el día nos acompaña. Tras las fotos correspondientes seguiremos por el mismo PR-C hasta La Creu Palomera (w.20), donde lo abandonaremos por el SL-C4, para dirigirnos a la Font del Borni (w.22) y las diferentes bocas de las Minas del Nen Jesús (w.26), hasta llegar al w.30, donde lo dejamos para reconducir el itinerario en dirección al punto de inicio, pasando por Cal Dineret (w.36) y desde donde poco después (w.38), abandonaremos la pista forestal para seguir un sendero a la izquierda que poco a poco nos llevaría al Barri Vell de Girona o como en nuestra opción en el w.41 seguir hacia la Font del Ferro en la que escoltando durante un tramo el Torrent d'Estela (sin nada de agua) nos deportará a tocar la citada fuente y su excelente zona de picnic en el w.45 y a tocar del inicio/final, donde tenemos el vehículo estacionado.

Una foto vale mas que mil palabras (no siempre -opinión personal-) y en cada waypoint adjunto alguna para verificar su paso y facilitar el itinerario.

Cima perteneciente a la lista o reto de la .. .... [308 cimas registradas en enero 2021, ampliadas a 522 en Julio de 2022], estando incluida en el *llistat dels 150 que es consideren "essencials"*.

IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta recorrida en senderismo, siendo el resultado de este track: IBP 52 HKG (forma ecuánime de valorar su dificultad).

*El senderismo y el trekking constituyen una simbiosis entre deporte, cultura y medio ambiente*.

Toda actividad relacionada con el presente track queda bajo la responsabilidad de la persona que la realice. La información facilitada es mera referencia unipersonal sobre la misma.

Salud, montaña y ultreia !!

.................

INFORMACION IMPORTADA DE WIKILOC:

Ruta circular desde Aparcament Font del Ferro pasando por:

- Pont de Sant Miquel (0.5 km)

- Girona llinda d'Europa (0.8 km)

- Can Mistaire (2.0 km)

- Font Martina (2.3 km)

- Can Micaló (2.6 km)

- Castell de Sant Miquel (3.1 km)

- Creu de Palomera (3.9 km)

- Mines del Nen Jesús (5.1 km)

- Font dels Capellans (9.7 km)

- Font de les Mulanes (10.0 km)

......................................

* Enlace del Track en Wikiloc.

Track (ROJO) sobre Mapa.

Imágenes:

Aparcamiento/inicio Font del Ferro (w.01)

Intersección/Poste indicativo (w.02)

Recortamos por sendero (w.04)

Enlazamos pista forestal (w.05)

"Girona llindà d'Europa" (w.06)

Passant per la variant de l'N-II a Sant Daniel, o seguint a peu la ruta del castell de Sant Miquel, destaca l'aparició d'aquesta escultura, d'un blanc immaculat, damunt una petita elevació del terreny.
Es tracta d'un encàc que el Ministeri d'Obres Públiques va fer a l'escultor Bonaventura Ansón el 1993, una peça per la nova variant de Sant Daniel. L'artista va dissenyar una estructura que recorda una porta de grans dimensions, esvelta, imponent i de formes irregulars. La va executar amb marbre de Carrara, un dels materials més valorats pels escultors.

L'artista, a la dècada de 1980, va visitar la ciutat italiana de Carrara on va començar a treballar amb aquest material. Ansón considera que aquesta peça encara no està acabada ja que el seu projecte inicial no es va poder executar totalment.
Molt a prop d'aquesta gran porta, s'hi veu una margarida feta pels treballadors del Ministeri en homenatge a un company seu mort per accident mentre treballava en la construcció d'aquesta carretera. Per poder aixecar aquesta gran flor, van utilitzar materials sobrants emprats en la construcció de la carretera.

Can Lliure (w.07)

Abandonamos pista por sendero (w.08)

Seguimos estacas Puig de
Sant Miquel (w.09)

Cal Mistaire (w.10)

Siguiendo estacas y flecha (w.11)

Si tenemos sed a 2 min. Font Martina (w.12)

Can Micaló (w.13)

Poste indicativo acceso zona picnic (w.14)

Picnic zona Castell Sant Miquel (w.14)

Castell Sant Miquel -ruinas- (w.15)

Mesa redonda (w.16)

Castell (Torre-Ermita) de Sant Miquel (w.17)

Vista desde la parte superior de 
la Torre de Telegrafía Óptica (w.17)

Poste Puig Sant Miquel (w.17)

El castell de Sant Miquel conforma un conjunt arquitectònic al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (el Girones). La seva ubicació al cim permet el control sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants. El cim de 385 m, està inclòs com un dels 100 Cims de la FEEC.
Ermita:

Hom creu que ja hi havia una construcció fortificada durant l'edat mitjana de datació incerta, per la presència de dues cisternes, una d'elles parcialment destruïda per la construcció del fossat i la presència d'un pany de mur amb restes de torre semicircular associada. Aquests elements podrien pertànyer a un edifici anterior a l'ermita, bastit probablement amb finalitats militars i de vigilància, la cronologia exacta del qual ens és desconeguda. Tanmateix, els primers registres històrics parlen d'aquest lloc a mitjans del segle xv per l'inici de la construcció d'una ermita dedicada a santa María i sant Miquel Arcàngel . L'ermita té una sola nau i l'absis és poligonal aprofitant el basament de la torre circular prèvia. La nau fou ampliada cap al segle xviii. A l'exterior de l'ermita hi havia un campanar d'espadanya al mig de la nau i la coberta, inicialment d'arcs de maons, fou substituïda per una volta de pedra. Es consideren del mateix període les restes de les dues cisternes quadrangulars i un pany de mur relacionat amb el basament de la possible torre.
Sembla que aquesta ermita va tenir ermitans entre els segles XVI i XVIII, probablement de forma continuada. Tanmateix durant la Guerra del Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer Imperi Francès com a part de les operacions del segon setge de Girona de 1808, l'agost d'aquell any el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides per Joan Clarós provinent del lloc proper dels Àngels foragitant les tropes que es retiraren a Campdorà (combat del 16 d'agost). De nou fou objecte d'apreciable atenció militar durant les operacions preparatòries del setge de Girona de 1809 quan unes cent unitats de tropes del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront d'uns cinc-cents homes de l'exèrcit francès (9 de maig) que s'hi atrinxeraren. Les espitlleres visibles avui en dia a l'absis i mur lateral, corresponen a aquest període. Passada la guerra del Francès l'ermita sembla destruïda.
Torres de Telegrafía Óptica:

El 1848 les restes de l'ermita de Sant Miquel van ser aprofitades per bastir-hi dues torres de telegrafia òptica. La torre de telègraf òptic, al costat sud de l'ermita, és de planta quadrada amb basament atalussat i presència de diverses espitlleres. El conflicte de la Guerra dels Matiners (segona carlinada, 1846-49), va posar en evidència la necessitat del nou estat liberal de tenir una xarxa de comunicació ràpida i segura per controlar un país revoltat i convuls. S'instal·là sobre les ruïnes de l'absis de l'ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. A més, al costat, també s'hi construí una torre de nova planta corresponent a la línia civil de la telegrafia òptica. Aquesta torre era de planta quadrada i tenia una entrada a la primera planta, una segona per les comunicacions i la terrassa per als aparells. Tot aquest conjunt fou fortificat i s'hi construí el fossat perimetral. Aquestes dues infraestructures resultaren obsoletes en poc temps per la posada en funcionament de la línia de telègraf elèctric el 1856 passant les instal·lacions a control de la Guardia Civil.
La pujada al castell de Sant Miquel des de la Vall de Sant Daniel (Girona) ha esdevingut molt transitada des de l'any 2010, tant a peu com en bicicleta de muntanya, especialment els caps de setmana. La vista que hi ha des de dalt de la torre és de 360 graus, i abraça tota la Costa Brava des de Pals, tot el Pirineu, les Guilleries, el Montseny, la plana del Gironès i les Gavarres NW, amb el seu punt culminant del Puig Alt (Sant Martí Vell, amb el Santuari dels Àngels).

Muestra que se necesita GPS o APP móvil (w.18)

Seguiremos pista derecha (w.19)

La Creu Palomera (w.20)
Abandonamos PR-C 195 y 
Cogemos SL-C 4.

Izquierda en La Creu Palomera (w.20)

Seguir recto, no hacer caso a marca árbol (w.21)

Font del Borni, un escueto chorro nos refrescará (w.22)

Izquierda y a escasos metros otra vez izqda. (w.23)

Paso sobre Riera Mavalls (w.24)

Izquierda hacia las Minas (w.25)

Boca 1 Mina Nen Jesús (w.26)

Minas del Nen Jesús -boca 1- (w.26)

A la zona de les Gavarres adjacent al terme de Celrà, se sabia que en el segle XVIII ja s'extreia ferro. L'any 1892 el barceloní Arístides de Artiñano inicia unes prospeccions que van semblar engrescadores, fins al punt que el juny d'aquell any s'inscriviren dues mines de mineral de ferro amb els noms de "Niño Jesús" i "Victoria Esperanza". El mineral de ferro que s'hi va trobar era del tipus hematites vermella i hematites terrosa, amb una proporció de ferro del voltant d'un 50%. Al mateix any, juntament amb altres accionistes es crea la societat “Minas de Celrá”. L'entusiasme inicial va fer que s'enregistressin altres mines, tant de ferro com d'altres minerals, però les úniques que es van explotar amb profusió van ser les dues abans esmentades.
“Minas de Celrà” explota les mines fins l'any 1900, en què es constitueix una altra societat: “Hierros de Celrá”. Aquesta, perfecciona l'explotació dotant-la d'infraestructures que en milloraran l'extracció del mineral, com va ser el treure el mineral de les galeries amb vagonetes i la construcció d'un tramvia aeri que portava el mineral des de la mina fins l'estació del ferrocarril MZA de Celrà. De l'estació, el mineral es duia fins als ports marítims on s'embarcava en vaixells fins al seu destí que principalment eren foneries franceses.
El 1913 s'arrenden les mines a la societat "Minas de Hierro de Malgrat" que continua l'extracció de ferro barrejant-lo amb l'extret a Malgrat de Mar. Quan aquesta societat tanca l'explotació, les mines queden en estat d'abandó fins que es tanquen definitivament el 1918.
L'explotació de les mines de ferro va durar 26 anys. Els motius que en justifiquen la fallida serien, bàsicament, tres: l'escassa proporció de ferro que s'extreia, la quantitat de mineral que va calcular poder extreure no es va acomplir i, per últim, les dificultats del transport fins les foneries, que encaria enormement el mineral.
El tancament de les mines no va trasbalsar la vida del poble, ja que la majoria dels treballadors havien vingut de fora de Catalunya, sobretot del País Valencià. Alguns d'ells es van casar amb noies del poble, s'hi establiren definitivament i entraren a treballar a la fàbrica Pagans.
En l'actualitat queden com a vestigis d'aquella explotació les galeries que es van construir a cada mina, així com també les restes d'alguns dels cavallets del tramvia aeri.

Boca fallida (w.27)

Boca 2 Mina Nen Jesús (w.28)

Interior boca 2 Mina Nen Jesús (w.28)

Bosque de castaños (w.29)

Derecha en bifurcación (w.30)

Marcas SL antiguas (w.31)

Izquierda en el enlace (w.32)

Boca 3 Mina Nen Jesús semienterrada y
tapada vegetación (w.33)

Derecha en bifurcación (w.34)

Edificación (w.35)

Cal Dineret (w.36)

Poste indicativo/Derecha (w.37)

Izquierda por sendero/Abandonamos pista (w.38)

Recto -flecha- (w.39)

Pista inferior (izquierda) - Poste indicativo (w.40)

Recto Font del Ferro -Poste indicativo (w.41)

Riera Estela (w.42)

Derecha - Poste indicativo Font Ferro (w.43)

Derecha hacia la Font del Ferro (w.44)

Font del Ferro -agua a borbotones- (w.45) 

Zona picnic Font del Ferro (w.45)

La Font del Ferro és una font de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:
Un paratge natural forma una plaça on al fons se situa la font. S'hi accedeix a través d'un pont que travessa una riera i d'una portalada de pedra i obra vista (arc rebaixat). La font està per sota del nivell general. Té bancs al voltant, adossats al muret de conteniment de la font. Aquesta es tracta d'un pou amb una llinda amb la inscripció: MANSO PI / AIGUA FERRUGINOSA / 1862. Al costat hi ha el broc de la font. El pou és tancat per nua reixa. L'espai està arranjat amb taules i bancs per a berenar, més actuals.

Història:
Al 1980 s'arreglà el lloc i s'obrí un nou brollador. Antigament s'havia construït el pont d'accés per evitar els aiguats del torrent Estela.

Estaca *Anilla Verda - Puig Sant Miquel*

Grado de dificultad según IBP Index.