Pilar d'Almenara - [100 Cims FEEC / ICGC] - [IBP 28 HKG] - [26.05.2021]

..............

RUTA GRABADA CON GARMIN ETREX 30X Y VERIFICADA CON BASECAMP :

DISTANCIA TOTAL .................. 6,3 kms.

TIEMPOS REALES:

TIEMPO TRANSCURRIDO ....... 01:53:16

TIEMPO EN MOVIMIENTO ...... 01:30:56

TIEMPO DETENIDO ............... 00:22:20

ALTURA MINIMA ......................331 mts.

ALTURA MAXIMA .................... 473 mts.

VELOCIDAD MEDIA ................ 3'32 km/h.

PROMEDIO MOVIMIENTO ........ 4'10 km/h.

ASCENSO ............................... 154 mts.

TRACK REALIZADO EL DIA .... 26.05.2021

..................

Queda bien especificado en la descripción inicial que el tiempo para realizar esta ruta es muy subjetivo, que varia en función de muchos factores, pero en resumidas cuentas lo que cada uno quiera, pueda y valore los mismos, dejando al margen dichos aspectos dejo una breve reseña del itinerario.

Coordenadas de estacionamiento en Almenara Alta, carrer de la Bassa.
Coordenadas (GD) ..... 41.741355, 1.054860

* Enlace del estacionamiento/inicio con Google Maps.

El Pilar d'Almenara és una muntanya de 459 metres situada al capdamunt de la serra d'Almenara, al poble d'Almenara Alta, pertanyent al municipi d'Agramunt, comarca de l'Urgell. Al cim, s'hi pot trobar una torre cristiana anomenada també Pilar d'Almenara i un vèrtex geodèsic (referència 263108001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. [https://ca.wikipedia.org/wiki/Pilar_d%27Almenara].

Desde l'Almenara Alta, punto de aparcamiento, tomaremos la carretera LV-3231 a la derecha unos 500 metros, para desde allí ya por pista forestal amplia y en ligerísima subida ir a enlazar con el GR-3 y PR-C 72 en el waypoint 5, para girar a la izquierda por un sendero bien fresado que nos llevará, en poco mas de 300 mts., a la Ermita de Sant Vicenç (ruinas), vértice y clavo geodésico del ICGC y la Torre de Lo Pilar d'Almenara. Fotos a todos los lugares de interés, perdiendo aún mas tiempo en ascender por las escaleras interiores a la parte superior de la torre para tener unas inmejorables vistas en sus 360º (panorámica) de l'Urgell para deleite del momento. Tras todo ello, retrocederemos hasta el w.05 para desde allí, seguir fielmente el GR-3 y PR-C 72 hasta el waypoint 12, donde el 1º de ellos toma a la izquierda dirección Tàrrega, el 2º recto hacia al Mas del Pipo y nosotros seguiremos por la derecha el canal d'Urgell, amplio y caudaloso, que nos llevará hasta l'Almenara Alta, para en su pequeño casco urbano, ver (exteriormente) la iglesia de Sant Salvador d'Almenara y un espectacular pozo en su Plaza Mayor, encontrándose el punto y final a escasos metros.

Cobertura móvil 100%.
Sin fuente alguna durante el recorrido y terreno muy solano.
A pesar de lo anteriormente expuesto el aire que corría hizo muy amena la ruta teniendo en cuenta el horario y temperatura (18º).
Remarcar la fauna observada (alguna perdiz y varios conejos -muchísimas madrigueras-), sorprendente!
Sentido de la marcha dextrógiro (horario).
Durante el itinerario - 80% pista forestal, 10% carretera y 10% sendero.

Cima perteneciente a la lista o reto de la .. .... [308 cimas registradas en enero 2021], estando incluida en el *llistat dels 150 que es consideren "essencials"*, así como también en el de los "100 cims més emblemàtics de Catalunya " según el .. .... [103 cimas registradas en el 2021].

IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta recorrida en senderismo, siendo el resultado de este track: IBP 28 HKG (forma ecuánime de valorar su dificultad).

*El senderismo y el trekking constituyen una simbiosis entre deporte, cultura y medio ambiente*.

Salud, montaña y buen camino !!

...............

* Enlace del Track con Wikiloc.

Track (ROJO) sobre Mapa.

Imágenes:

Estacionamiento/inicio/Almenara Alta (w.01)

Almenara Alta és un poble agregat a Agramunt.

En el seu terme hi ha el Pilar d'Almenara. Es tracta d'una torre rodona dels segles XI-XII, de 14 m. d'alçada, que feia funcions de defensa i de vigilància molt semblant a les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Té els seus paral·lels en les torres de Verdú i de Guimerà per vigilar les incursions serraïnes. Des de la torre s'albira una magnífica panoràmica de la plana d'Urgell. Prop de la torre hi ha les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.

La festa major se celebra el primer cap de setmana d'agost.
A mitjans del segle XIX es va integrar al municipi d'Agramunt.

Derecha por Ctra. LV3231 unos 500 mts.

Abandonamos ctra. por sendero derecha (w.02)

Izquierda por pista (w.03)

Derecha que se nos escapa la perdiz (w.04)

Poste indicativo GR3/PR-C72 -izquierda- (w.05)

Ermita Sant Vicenç -ruinas- (w.06)

Sant Vicenç d'Almenara és una església del municipi d'Agramunt (Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:
A uns 50 m. del Pilar d'Almenara, hi ha un temple dedicat a Sant Vicenç màrtir; en l'actualitat sense ús, esbaldregat i en ruïna. El temple constà d'un nau, està orientat d'est a oest, l'absis de planta circular i la coberta de volta de canó reforçada per arcs torals que descansen damunt de pilars acabats amb capitells sense decoració; pedra d'importació -indica Sarrate-; l'època de construcció ha d'apropar-se al segle xiii, amb possible obra a les acaballes del XII i amb encaix de la capella gòtica -encara no malmesa del tot- als temps inicials del XIV. A la vora del temple, hi hagué un poblat medieval.

Història:
L'església de Sant Vicenç màrtir fou en molta part acabada de desmantellar quan, a la guerra de 1936-1939, els soldats arrencaren la quasi totalitat dels carreus que revestien el temple, per a l'obra militar que els convenia fer a la mateixa alçada.

Panel informativo/vértice y clavo geodésico/
mirador del Pilar d'Almenara (w.07)

Pilar d'Almenara (w.08)

El castell d'Almenara, conegut popularment com el Pilar d'Almenara, és un castell documentat el 1139 que es dreça al Pilar d'Almenara, el punt més alt de la serra d'Almenara, a l'extrem meridional de l'altiplà que la corona, amb una gran panoràmica de l'Urgell i de tots els castells del seu entorn. La serra d'Almenara separa pel sud el riu Sió de les terres planes de l'Urgell. El topònim, d'origen àrab, significa torre de guaita. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció:
Del castell en roman fonamentalment la torre mestra. És de planta circular amb una alçària de 15 metres i 7 metres de diàmetre en la base. Gruix de paret de 2,10 a la part inferior que disminueix en guanyar alçada. L'aparell és de petits carreus ben escairats. A l'exterior són visibles dues seqüències de forats a 3 i 7,5 m de terra usats per recolzar la bastida en el moment de construir. La porta, a 6 m d'alçada al sud, presenta un arc de mig punt que es projecta en forma de volta de canó. La torre té tres nivells, l'inferior, cec, cobert per una cúpula avui molt derruïda, el segon, a nivell de la porta d'entrada, té una cúpula semblant que fa de base al terra del tercer nivell fet de petites lloses cobertes de calç.
El seguiment arqueològic va permetre recuperar detalls constructius, fragments ceràmics i metal·lics i restes de fauna. Un fossar semicircular aïllaria la fortalesa de la resta de l'altiplà on fou construïda. La torre es data el darrer terç del segle xi.

Història:
Edificació probable d'origen àrab, si bé va ser construïda damunt les ruïnes d'un poblat anterior tardoromà o visigòtic, el qual probablement també tindria una torre de guaita. Sembla que en un primer moment el castell d'Almenara fou subsidiari del d'Agramunt i, com aquest, estigué sota el domini superior dels comtes d'Urgell que l'infeudaren a diversos castlans. El lloc és documentat per primera vegada l'any 1037 en la venda del castell d'Artesa per part del comte Ermengol III d'Urgell i la seva muller Belasqueta a Arnau Mir de Tost on, en les afrontacions, s'anomena la serra d'Almenara, segurament encara sota domini sarraí. L'any 1061, Pere Miró de Pons, castlà majó d'Almenara pel comte d'Urgell esmenta el castell en el seu testament. El 1063, el comte d'Urgell Ermengol III encomana el castell d'Almenara a Arnau Dalmau, castlà. El 1139, els comtes d'Urgell Ermengol VI i Elvira donaren a Ramon Arnau i els seus fills una torre que havien bastit dins el terme d'Almenara amb l'obligació que hi bastís una fortalesa. La família Almenara és ben documentada fins al segle xiv.
L'esmenta el castlà Pere de Puigverd l'any 1164 en el seu testament. Ramon de Subirats, també castlà, el deixa a la seva filla Ermessenda l'any 1167. A partir del segle XIII hi ha menys notícies; Pere el Gran el féu custodiar per Ramon de Gironella. L'any 1706, l'austriacista Carles de Fivaller, capità de la Coronela de Barcelona, portava el títol de cavaller d'Almenara. Durant la guerra civil espanyola de 1936-39, s'hi construí una xarxa de trinxeres aprofitant part dels materials del castell i degut al valor estratègic del lloc.
Ubicat en la finca Mas de Muntada, és propietat actualment per herencia de Josep Ball i Papiol. L'any 1987 es realitzà l'obra de restauració de la torre segons el projecte de l'arquitecte Jaume Fresquet amb seguiment arqueològic a càrrec de Joana Xandri del Servei d'Arqueologia de l'Institut d'Estudis Il·lerdencs.

Vista desde la parte superior del Pilar d'Almenara
(vértice, mirador, panel, bunker, trincheras).

Acceso interior Pilar d'Almenara

Derecha por pista forestal/poste corto
GR 3/PR-C 72 (w.09)

Marcas GR y PR-C/Abundantes madrigueras (w.10)

Izquierda por GR-3 y PR-C 72 (w.11)

Derecha/Canal d'Urgell/Poste indicativo (w.12)

Derecha/derecha hacia l'Almenara Alta (w.13)

Sant Salvador d'Almenara y pozo en Plaza Mayor (w.14)

Sant Salvador d'Almenara és una església de l'Almenara Alta, al municipi d'Agramunht(Urgell) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció:
És una església de reduïdes dimensions inserida entre murs de cases a banda i a banda. És un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, amb una capçalera plana i una volta de canó a l'interior. Per l'exterior presenta un parament a base de grans carreus regulars disposats en filades horitzontals i lligats en morter. Al centre de la façana de l'església (únic element visible a l'exterior) s'hi obre una porta allindanada reforçada amb estructures de pedra que li fan d'emmarcament. Just a sobre d'aquesta porta d'ingrés a l'església parroquial s'hi observa una petita fornícula semicircular, amb una decoració en forma de venera, on hi ha inserida una imatge en pedra identificada com una Puríssima. A més al voltant d'aquesta fornícula hi ha gravada la data de construcció de l'església: 1693.
Aquesta façana es completa amb el rosetó que hi ha just a sobre de la fornícula anteriorment descrita. És un rosetó d'època moderna, circular, formant amb totxanes i dos bares de ferro que s'entrecreuen en el seu interior. Aquest element ajuda a donar llum a la petita esglesiola. La façana acabada amb un frontó triangular on al centre del qual s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, també d'estructura triangular, amb un sol ull el qual aixopluga una petita campaneta

Història:
Aquesta església fou construïda a causa de l'enderrocament i destrucció de l'antiga església de Sant Vicenç d'Almenara, situada encara avui, en ruïnes, en el cim de la serra d'Almenaraa, juntament amb Pilar també d'Almenara.

Lo Pilar d'Almenara desde el Canal d'Urgell

Grado de dificultad según IBP Index.